ROQUES IMPERIALS: L'ús de la roca ornamental per a construir elements arquitectònics i esculturals va assolir un gran desenvolupament a Roma a finals de l'època republicana i sobretot durant l'Imperi. L'extensió del domini romà cap al Mediterrani Oriental els segles II i I a.C. va comportar que la classe dirigent romana adoptés la monumentalitat de l'arquitectura grega com a símbol de poder i d'estament social.
Així, algunes roques van esdevenir autèntics tresors i amb un elevat valor comercial, d'ús gairebé exclusiu de l'emperador i el seu entorn, d'aquí el nom de ROQUES IMPERIALS. Aquest fet explica la importació de roques cap a Roma des dels racons més allunyats de l'Imperi, com ara Turquia, Egipte o la Península Ibèrica.
Fins al segle V d.C. aquestes roques, conegudes arreu com a marbre antic de Roma, van ser la base en un ampli ventall d'elements arquitectònics, alguns d'ells de dimensions colossals, com ara columnes, escultures, paviments, revestiments, pilastres, i fins i tot sarcòfags. Amb posterioritat a la caiguda de l'Imperi, el marbre antic de Roma es va seguir utilitzant però no només a la capital romana sinó a molts altres indrets, com ara a Venècia o Constantinoble. Actualment, tenim exemples de l'ús d'aquestes roques ornamentals a molts edificis, alguns d'ells emblemàtics, arreu del món.
Si bé aquestes roques ornamentals es coneixen tradicionalment com a marbre, la majoria no es poden classificar com a tal des del punt de vista geològic (*). Moltes no estan relacionades amb metamorfisme de roques carbonatades sinó que presenten un origen sedimentari (calcàries, travertins,...) o igni (andesites, basalts, dolerites,...).
(*) Des del punt de vista geològic, un marbre és una roca que presenta un mosaic de cristalls de calcita (i altres minerals del grup dels carbonats) producte del metamorfisme regional o de contacte de calcàries i dolomies.
**Escultura d'un bàrbar oriental feta amb marbre pavonazzeto i marbre negre, d'edat agustea i de 162,5 cm d'alçada. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
LA TERRA S'ESGOTA: Les persones, com a utilitzadors dels recursos de la Terra, tenim un impacte directe sobre ella, explotem els minerals i roques, construïm ciutats, cremem petroli, carbó, gas i consumim urani, per fer energia i d'altres productes.
Si el consum de recursos no renovables creix cada vegada més durant temps indefinit, els recursos s'acabaran i per tant: la Terra s'anirà esgotant, i a les generacions futures no els hi queda res aprofitable. Cal anar cap a la mineria sostenible.
Cal reflexionar sobre aquesta situació del nostre planeta, debatre les alternatives possibles i dur a terme accions personals i col·lectives per millorar-lo, perquè: LA TERRA ÉS MOLT GRAN PERÒ NO INFINITA.
LA RADIOACTIVITAT (pros i contres): L'urani i el tori es troben presents en quasi totes les roques i sòls des de la formació de la Terra. Aquests elements que emeten espontàniament radiacions formen el que se'n diu: radioactivitat natural, i el gas radó és un producte natural fruit d'aquesta radiació.
Aquesta radioactivitat la podem mesurar mitjançant un detector Geiger que està en el mòdul. Mesures i barreres, a més l'equip permet d'interposar diferents tipus de materials, entre el detector i el mineral radioactiu, que actuen com a barreres davant la radiació, com: formigó, plom, vidre emplomat, etc., i així valorar-ne la seva efectivitat quant a protecció.
D'altra banda, la transformació industrial d'aquests elements radioactius permet obtenir urani enriquit (per a centrals nuclears o per a la bomba atòmica, etc.), i urani empobrit (per a equips mèdics o per fer-ne projectils, etc.).
Les radiacions ionitzants tenen utilitats molt positives en el diagnòstic i tractament del càncer (bomba de cobalt), accelerador lineal, TAC, PET, etc.), en la indústria i també en la investigació científica.
MINERALS I PERSONES: Darrere de l'explotació dels minerals i les roques, sempre hi són presents les persones: homes i dones, i també massa sovint nens i nenes en edat escolar.
Són molts els països del món que exploten les persones amb salaris miserables, sense seguretat laboral, ni condicions de treball adients, i així poden oferir els productes petris amb uns preus tan baixos que no poden tenir competència.
També en molts països, s'utilitzen els nens i nenes per ajudar a extreure i preparar els minerals i les roques, i així contribuir a la subsistència de l'economia familiar.
D'altra banda també són moltes les nacions on l'explotació dels seus recursos naturals dóna lloc a enfrontaments armats, generant milers de víctimes innocents, amb benefici dels propis exèrcits i de les empreses compradores, que sovint a canvi d'armament, obtenen minerals a preus per sota del cost en el mercat internacional.
En l’exposició es poden veure mostres d’aquests minerals i de les seves aplicacions, aconseguint que l’alumne aprengui sobre la utilitat de minerals i l’efecte social que representa la seva explotació inadequada en un país no tan llunyà de nosaltres com ens sembla. http://www.inshuti.org